COMENTARI DELS PRIMERS FREDS
Maria Olives Gómez
03/05/2019
Institut Almatà
Rosa Plana
ÍNDEX
- Introducció………………………………………………………..………………pàg 3
- Documentació general/cartalogació…………………………………....………..pàg 3
- Biografia de l’autor………………………………………………………...……..pàg 3
- Anàlisis formal…………………...……………………………………………….pàg 4
- Interpretació………………..…………………………………………………….pàg 5
1. Introducció.
Blay aconseguí amb aquesta obra “Els primers freds” un dels èxits més importants de l’escultura hispànica de l’època. Destaquem d’aquest conjunt escultòric els primers indicis d’un simbolisme que es manifesta en les formes suaument esfumades dels cossos i en els marcats estat d’ànim dels personatges, que no deixen indiferent l’espectador. Profundament influït per l’escultura francesa (Rodin), Blay intentarà portar la modernitat artística a Catalunya.
2. Documentació general /catalogació.
Títol: Els primers freds.
Autor: Miquel Blay. (1866-1936).
Cronologia: 1891-1892.
Estil: Realisme- Simbolisme.
Tècnica: Talla.
Material: Marbre blanc.
Forma: Exempta.
Tipologia: Grup sedent.
Dimensions: 138x100x70 cm.
Ubicació. Original: Presentada a l’Exposició Nacional de Madrid (1892), on guanyà la primera medalla. En la Segona Exposició General de Belles Arts de Barcelona (1894), fou adquirida per l’Ajuntament de Barcelona. Ubicació actual: Museu Nacional d’Art de Catalunya, (MNAC) Barcelona.
Funcionalitat: Estètica.
Cromatisme: Monocrom.
Estat de conséevació: Bo.
Tema: Un home vell i una noia molt joveneta són asseguts en un banc amb una evident sofriment. L’ancià, sobreposant-se al seu patiment, intenta consolar la nena.
3. Biografia de l’autor.
Miquel Blay i Fàbregas va nixer a Olot el 1866. Forma part de la generació d’escultors catalans de la
Descripció: Grup escultòric format per dos personatges nus, un vell i una joveneta, asseguts en una banc arraulits a causa del fred i la misèria. La figura del vell està en posició frontal amb la mirada perduda o absent, les mans plegades amunt del genoll i les cames lleugerament separades. Presenta els cabells moguts, la barba prominent i el coll, els braços i les cames palesen els solcs de l’edat. La joveneta té el cap reclinat al pit del vell, porta els cabells llargs i ondulats, enretirats cap al cantó esquerra de manera que cauen cap al cos del vell, posició que permet de veure-li la cara, orientada cap amunt, com si mirés al vell; els ulls estan tancats, però, amb un aire més aviat sommiador, esperançat. Té les cames juntes i els peus de puntetes l’un damune podem anomenar com francesa, entre el 1894 i 1906 el qual residí a París, i fou influenciat per corrents simbolistes de Rodin. Per últim hi hauria l’etapa de residència Madrid on es dedicarà a l’escultura monumental i a la docència, fins la seva mort el 1936 a Madrid. Nomenat acadèmic espanyol a Madrid (1909) i, posteriorment, a Roma (1924), va rebre nombrosos encàrrecs públics que va compaginar amb la seva tasca de mestre escultor.
4. Anàlisi formal.
t de l’altre, perquè no arriba al terra. La figura de la nena mostra una imatge lànguida, vaporosa, amb línies ondulants i esfumades.
4.2 Elements plàstics.
4.2 1 Tractament de la superfície.
La factura de l’obra és suau, llisa i brillant, és clarament una mostra de la gran capacitat tècnica de Miquel Blay. Blay va realitzar aquesta escultura a Roma, on vivia gràcies a una beca; per això, precisament, encara hi descobrim reminiscències de la tradició academicista, així es veu un gran detallisme de les textures de la superfície de la carn, tant de la nena com del vell. Però alhora l’artista també va deixar els cabells de la nena esfumats, poc definits.
4.2.2 Moviment i temps.
Les figures estan en repòs, assegudes, però, el posat resignat de l’ancià i l’emotiu i tendre gest de la nena ens posa de manifest el suau i equilibrat moviment d’aquest grup escultòric. Hi ha un equilibri estable entre moviment i repòs.
Pel que fa al temps és anecdòtic ja que els dos nusos transmeten una emotivitat, un sentiment a la vegada de pena i compassió envers els dos personatges, que transcendeix l’anècdota narrativa per tornar-se un símbol. Així esdevé un símbol universal de la pobresa i la misèria que pateix la humanitat.
4.2.3 Tractament de volum i les formes.
L’escultor aplica un grau alt de realisme acompanyat d’una minuciositat extrema. Això s’evidencia en l’anatomia de l’ancià, especialment en la textura de la pell i la morbidesa i els plecs de la carn. També cap destacar el naturalisme extraordinari amb què l’artista aconsegueix captar la sensació de fred en el rostre de l’ancià, esculpint amb tot detall la constricció muscular en el gest facial i també el coll, en l’intent de superar l’adversitat. Les mans també són molt expressives, entrellaçades, com si volgués suggerir que no hi ha cap altra esperança o alternativa.
Tota aquesta força, en cavi, es transforma en tendresa en el cas de la nena, la cara de la qual és concebuda per l’artista a partir de l’sfumatto o non finito, tècnica amb la qual s’aconsegueix realçar les formes suaus de la seva anatomia.
4.2.4 Composició i llum.
La composició es tancada, asimètica i triangular, recull uns models acadèmics, clàssics amb un cert hieratisme frontal. L’eix de simetria assenyala una composició piramidal, on el triangle queda marcat en el cap del vell, l’esquena de la nena, els peus i la part posterior del banc.
El predomini de les línies rectes que observem en el recurs del banc i en les cames del vell queda complementat en el suau moviment del cos de la nena. La frontalitat i el hieratisme en el rostre del vell es contraposen amb el rostre mig amagat de la nena, que dóna teatralitat a tot el conjunt.
La llum neix del mateix material de l’obra i és clarament naturalista.
4.3 Estil.
Miquel Blay destacà per desenvolupar un estil molt personal, que es recolza en un domini depurat del dibuix i de la tèncica de l’escultura i en una gran facilitat per treballar l’expressivitat. Blay és un creador d’estil realista-simbolista amb un perfecte domini de la tècnica que el situa com un dels millors escultors del seu temps. A partir d’aquesta obra podria ser inclòs dins el corrent del realisme social, però amb un tractament simbolista de la figura femenina.
El realisme fou un moviment artístic aparegut en el context de la Revolució de 1848 i desenvolupat durant els anys següents fins a l’esclat de la Comuna de París. Coindicirà amb el desenvolupament dels moviments obrers, des quals sorgiran noves idees polítiques i noves formes d’organització. L’artista realista es compromet amb la vida política. Esdevé un defensor del poble treballador enfront del nou poder burgès. Oblida les normes estètiques i retrata la realitat amb tota la seva crueltat. Els realistes tot descrivint la realitat amb exactitud, denuncien les dures condicions de vida de les classes treballadores, hem de parlar, doncs, d’un art compromés.
Característiques del realisme en escultura:
- Rebuig de la teatralitat del romanticisme.
- Manca d’idealització de les imatges.
- Plasmació de temes quotidians: temes de pagesos i treballadors.
- Diversitat temàtica: imatges rurals, urbanes, temes domèstics etc…
- Continguts amb una certa crítica social.
En “Els primers freds” s’aprecia la influència del seu mestre, Henri Chapu. A més, també es poden rastrejar fàcilment les similituds, tant temàtiques com compositives, amb l’Èdip a Colonna (1882) de Dominique Jean Hugues. Així es detecta una notable semblança : totes dues obres es componen d’un parell de figures, un vell i una joveneta asseguts en un banc ; a l’obra francesa es tracta d’Èdip i la seva filla Antígona, mentre que a l’obra de Miquel Blay són dos personatges anònims.
Malgrat que avui dia pugui semblar academicista, a la seva època els primers freds fou considerada com una escultura que trencava amb l’academicisme. L’obra de Blay evolucionaria del realisme d’aquesta escultura fins al simbolisme i el modernisme, destacant dins d’aquest corrent el seu famós grup al.legòric de la música popular del Palau de la Música Catalana. Tot i així, ja s’observen trets simbolistes a “Els primers freds”: les formes suaument esfumades dels cossos i els marcats estats d’ànim de l’ancià i la noia. L’escultura catalana de finals del segle XIX s’inspirava en les novetats provinents de París i especialment, en l’obra simbolista de Rodin.
En el cas de “Els primers freds” s’aprecia la infuència de Rodin en el dibuix del cap del vell, el detallisme anatòmic, la delicadesa de la nena i l’anecdotisme del banc.
5. Interpretació.
5.1 Context històric general i català.
Durant la segona meitat del segle XIX es produeix una ruptura amb les formes artístiques del passat. Europa assisteix a un desenvolupament social, polític, industrial i tecnològic.
El colonialisme havia arribat al seu màxim desenvolupament: les relacions amb altres civilitzacions eren cada vegada més intenses.
Amb la consolidació de la revolució industrial, apareixen nous materials constructius i noves fonts d’energia més potents. En poc temps, la població d’algunes localitats es duplica. A més, els fluxos migratoris del camp cap a les ciutats inicien una dinàmica indeturable, de tal manera que es fa del tot necessari replantejar les ciutats.
Pel que fa als sistemes polítics, es va anar imposant les monarquies parlamentàries o les repúbliques. Els estats moderns van començar a elaborar una legislació laboral que intentava controlar els abusos i reduir la situació d’agitació social davant uns moviments obrers cada vegada més reivindicatius, moguts per ideologies com ara el comunisme o l’anarquisme. Al llarg d’aquestes dècades, també van sorgint els moviments nacionalistes que, en molts casos, desembocaran en la creació de nous estats, per un procés d’unificació (Itàlia i Alemanya).
El predomini econòmic i polític de la burgesia va eclipsar els poders estatal i eclesiàstic, que van quedar relegats a un segon pla pel que fa a comandes artístiques d’avantguarda. Així, la iniciativa en el terreny de les arts va quedar a mans de la burgesia.
França i més concretament París serà la gran potència i centre de l’art mundial. Políticament inicià a la 2ª meitat del segle XIX una república dirigida per Lluís Bonaparte (nét). El 1852 es proclamà emperador Napoleó II i acumulà poders i restringí llibertats. Posteriorment la revolució liberal de “la Comuna” no triomfà però derrotà l’emperador iniciant-se la transició que acabà amb la III república francesa.
En definitiva es produeix una acceleració de les innovacions, amb un resultat lògic: la successió i la superposició contínua de moviments artístics.
“Els primers freds” s’inscriu dins l’època del modernisme català, on la burgesia catalana tindrà molta importància a tots nivells econòmic, social i cultural.La Catalunya de finals del segle XIX es presenta com un període de fort desenvolupament del catalanisme: s’aproven les bases de Manresa, es crea la Mancomunitat... Aquest projecte polític guanya molta força quan al 1898 Espanya perd les darreres colònies i la desconfiança envers el sistema revela el catalanisme com a alternativa. La burgesia s’adona dels avantatges d’un hipotètic poder autònom a Catalunya, beneficiant dels seus interessos.
La producció artística catalana està també en un moment important ja que aconsegueix deixar de ser un pur reflex del que s’estava fent per Europa, esdevenint cada cop més un art creador. Noms com Gaudí, Picasso o el propi Blay anaven ressonant amb més i més força.
- Contingut i significació de l’escultura.
L’escultura és figurativa però també la podem entendre com una al.legoria sobre el fred. “Els primers freds” supera la simple consideració d’escultura anecdòtica per reflectir una metàfora de la vulnerabilitat de l’ésser humà en les dues etapes crucials de la seva existència: la infantesa i la vellesa. La finalitat que perseguia l’artista català va ser la d’invitar a l’espectador a reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida.
Aquesta peça va provocar una unànime reacció favorable en tota mena de públics. Coberta d’elogis per part del món oficial, guanyà una primera medalla a l’Exposició Nacional de Madrid del 1892 pel seu caràcter realista, però també obté el reconeixement dels nous cercles del modernisme català pel simbolisme amb el tractament de la figura femenina.
L’escultor tenia previst de fer l’escultura amb els dos personatges vestits, com es posa de manifest en els primers esbossos i assajos; tanmateix, davant l’èxit que va tenir l’obra amb els personatge nus, Blay va triar aquesta segona opció com a definitiva.
L’èxit de l’obra s’explica indubtablement per les seves qualitats artístiques, però també perquè va saber enllaçar amb les principals línies de pensament predominants a Espanya i a la Catalunya del finals del segle XIX. La idea de certa crítica social i política era present en la societat catalana. La figura del vell s’identifica amb la situació de misèria i fam provocada pels primers efectes de la Revolució Industrial i actual com a símbol de les de vida de la classe treballadora: treball mecànic i repetitiu, analfabetisme, treball infantil, sous baixos, manca de seguretat. I al mateix temps l’obra desperta un fort sentiment de pietat, patetisme més propi de la caritat cristiana que d’anhels revolucionaris. Aquest fet pot explicar el seu èxit dins els sectors oficialistes de la Restauració.
- Funció i tema de l’escultura.
La temàtica de l’obra és secular, l’obra representa dues figures nues, gelades, en dues èpoques de la vida, la infantesa i la vellesa.
La seva funcionalitat és decorativa i alhora il.lustrativa de la situació de misèria de certs sectors socials.1. Introducció.
Blay aconseguí amb aquesta obra “Els primers freds” un dels èxits més importants de l’escultura hispànica de l’època. Destaquem d’aquest conjunt escultòric els primers indicis d’un simbolisme que es manifesta en les formes suaument esfumades dels cossos i en els marcats estat d’ànim dels personatges, que no deixen indiferent l’espectador. Profundament influït per l’escultura francesa (Rodin), Blay intentarà portar la modernitat artística a Catalunya.
